Artículos
A l’Estat espanyol, la diversitat lingüística s’ha presentat sovint com un problema, fins al punt que hi ha diversos discursos (públics i privats) que rebutgen les llengües de l’Estat diferents del castellà, com ocorre amb el català. En aquest article, s’analitzen els discursos contraris a la diversitat lingüística que circulen a través de la xarxa X (abans Twitter), així com els arguments que s’esgrimeixen per a justificar-los. La hipòtesi de partida és que en una part de la societat espanyola impera un imaginari sociodiscursiu que entén la diversitat lingüística com un problema, atès que qüestiona l’hegemonia de la llengua castellana i la unitat de l’Estat. Així, a partir d’un corpus de publicacions de la xarxa X, obtingudes mitjançant un treball d’etnografia digital, l’article dona compte de les múltiples ideologies sobre les llengües i la diversitat lingüística que s’han documentat, com ho són els debats sobre el valor de les diverses llengües, la relació interessada que sovint s’estableix entre les “llengües regionals” i el nacionalisme, així com la dicotomia entre llengües del món (el castellà) i llengües d’un lloc (la resta), fortament lligades als conceptes d’anonimat i autenticitat.